Hipotètics resultats electorals per CCAA com a circumscripció

Aprofitant les eleccions de 2015 vaig escriure un article on defensava el canvi de districtes electorals: creia i crec que cal passar de les províncies a les comunitats autònomes. En aquell article ho vaig argumentar, breument, i per això aquí no em repetiré. Voldria només exposar la repartició d’escons que hauria quedat d’aquestes eleccions generals si s’haguessin comptabilitzat a efectes del repartiment els vots en les comunitats autònomes, i uns breus comentaris.

Per començar, vegem el resultat de les eleccions en aquest gràfic de La Vanguardia. Hi són anomenats de forma explícita els partits amb certa entitat, podríem dir, però és interessant de remarcar que han entrat al Parlament ni més ni menys que 16 partits en total! Òbviament, hi ha una gran diferència entre l’enorme quantitat d’escons que aconsegueixen els partits grans i d’àmbit estatal i els que obtenen els partits més petits, podríem dir, regionals. Aquesta és una situació que, de fet, no canviaria gaire si adoptéssim les comunitats autònomes com a circumscripció electoral.

1

De fet, en la projecció d’escons que he realitzat i que veiem en el gràfic inferior, hi ha 15 partits en el Parlament espanyol: el partit ¡Teruel Existe! no obtindria amb aquesta forma de comptabilitzar els vots cap representant, simplement perquè en el conjunt d’Aragó no arriba al llindar del 3%. Si ha obtingut representació en aquestes eleccions és perquè ha obtingut quasi el 30% de sufragis en la província específica de Terol.

2

El conjunt dels partits petits que, a més, no es presenten a nivell estatal té actualment 42 diputats. Amb el nou càlcul en perdria 4, que tampoc no en són pas gaires, que alimentarien, conjuntament amb els escons que perden els dos partits grans, els partits estatals mitjans. Ara bé, el cas de Más País és difícil de calcular perquè justament s’ha presentat en algunes províncies i, per tant, no sabem quant hauria tret en el conjunt d’una comunitat autònoma. No obstant això, segons aquest càlcul guanyaria un diputat més, que correspon al País Valencià (on sí que es va presentar en les tres províncies), on l’hauria arrabassat a VOX.

Si mirem específicament el cas de Catalunya, els partits d’àmbit només català (ERC, JxCAT i la CUP) perdrien en general 1 diputat, el d’ERC, i JxCAT n’aconseguiria un menys (7), que passaria a la CUP (3). Els partits de dreta estatals obtindrien tots (PP, VOX i C’s) un representant més. Així, en el cas de Catalunya, veiem com l’estimació de vot per comunitat autònoma, en la mesura que fa un càlcul igualatiu per tot el territori català, traslladaria en forma d’escons la polarització política que s’expressa en la societat i, doncs, donaria més força als partits anticatalanistes, en detriment del diputat d’ERC que ja hem esmentat i 2 del PSC. Catalunya en Comú, en canvi, en aquest cas es mantindria igual a 7 diputats.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor que després d'uns anys exercint he anat a Alemanya a seguir la carrera docent. Em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 16 Novembre 2019, in Dins les nostres fronteres, Informació and tagged , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: