Category Archives: 1. CATEGORIES

Entrades guardades per temàtica

Crítica a “Veritats de mentida”

 

En aquest primer vídeo del videobloc, faig una crítica a un fragment del programa especial Veritats de mentida de Sense Ficció de TV3 de fa unes setmanes, un programa ben interessant però que en aquest fragment que comento, a partir de l’entrevista a un emprenedor, es posa de manifest allò mateix que és tema del programa: falsedats i informacions no certes per assolir un objectiu particular. El tros al qual faig referència és des de 1h 43′ 40” aprox. fins a 1h 50′ 56”.

Videobloc

Ja fa quasi 6 anys que vaig iniciar amb aquest bloc el camí de la crítica i reflexió social i política per intentar veure, diguem-ne, les característiques i implicacions dels fets de la realitat social del nostre món. Doncs bé, ara he decidit avançar una mica més en aquest camí: he posat en marxa un canal de Youtube per fer un videobloc per tal de complementar els escrits o, senzillament, tractar altres temes dels tractats en aquest bloc, tot i que sempre òbviament fets socials que em preocupen, o tractar-los de forma diferent. En qualsevol cas, per mi l’objectiu és el mateix: abordar un tema o un fet particular i intentar analitzar-lo críticament, veure què amaga, què significa, què representa, quin valor té.

He decidit posar en marxa el videobloc perquè, a vegades, quan em preocupa alguna cosa o sobretot em crida l’atenció algun fenomen o fet de l’actualitat, sento que em resultaria més senzill comentar-ho de forma més “immediata”, de forma oral. A més, també crec que pot ser més còmode per a vosaltres, persones interessades, escoltar l’exposició d’un breu vídeo que no pas llegir articles tot sovint prou llargs. En efecte, m’he fixat que els vídeos que faci no durien més de 5 minuts. Així mateix, ja sabeu que no escrit amb gaire periodicitat, no escric tant com voldria; crec que el videobloc em facilitarà la tasca de poder analitzar i criticar la realitat, no em robarà tant de temps.

Com que el bloc i el videobloc formen part d’un mateix “paquet”, diguem-ho així, a diferència del Twitter, que jo concebo com a eina de comentaris ràpids i no com una plataforma que permet transmetre anàlisis, sempre publicaré els vídeos també aquí a WordPress, la qual cosa també em permetrà enllaçar, si és el cas, els vídeos amb articles relacionats. En aquest article no hi ha cap vídeo penjat perquè, clar, només l’he escrit per informar sobre la creació d’aquest videobloc, però aviat ja penjaré el primer vídeo!

Dic de contenció al neofeixisme?

[Article inicialment publicat a la revista local Capgròs]

No som pocs els qui ens vam sentir alleugerits en saber que Le Pen no seria la propera presidenta francesa. Però aquesta satisfacció no ens hauria de confondre: que el neofeixisme no hagi accedit al poder no vol dir que la dreta menys radical de Macron la freni. No ens hauríem de creure els titulars joiosos dels principals diaris, propietat dels poders fàctics, que fan passar el projecte de dretes de Macron per la solució sensata. No és la dreta igualment neoliberal, per més “moderna” que sembli ser, qui està en condicions de poder frenar el neofeixisme. Cometríem un error si entenguéssim que els francesos han votat un “dic de contenció” al neofeixisme, com fins i tot des de l’esquerra s’ha interpretat; simplement han votat per l’opció horrible davant de l’opció nefasta.

En efecte, no és el projecte que estén les polítiques antisocials que justament provoquen el sorgiment de partits com el lepenista el que pot impedir-ne la seva difusió; sinó, al contrari, projectes de canvi social i radicalització democràtica en favor de la majoria social. Els caps pensants “podemites” han dit alguna vegada que l’antídot al Regne d’Espanya contra partits com el de Le Pen ha estat el 15-M i, posteriorment, l’aparició de Podemos. Els dono tota la raó. I això no ha passat a França, on aquest projecte austericida encapçalat per un banquer representa emmalaltir més França; Le Pen n’és el símptoma. Que serveixi d’advertència a tota l’esquerra europea en general i toc d’alerta als diversos però confluents projectes transformadors que es donen a Espanya.

En moments crítics com l’actual amb augment de desigualtats socials i falta de percepció d’alternatives de canvi, les forces reaccionàries es fan fortes. Per això, si es vol evitar que apareguin una possible Le Pen (en el pitjor dels casos) o un Macron (en el menys pitjor) al Regne d’Espanya, les forces progressistes tenen una crucial responsabilitat històrica: albirar l’horitzó de canvi clar en favor de la gent corrent cap a on volem caminar. Això vol dir que convé no només posar en evidència les receptes fallides, sinó que cal també sobretot presentar un projecte social de canvi real per a la majoria social.

Podemos i les diverses confluències estan encara constituint-se; cometre errors pot sortir molt car en el futur. Per això, cal saber trobar una organització cohesionada, plantejar alternatives realitzables i demostrar-ho, deixar enrere la baralles internes, no legitimar el discurs liberal i, sobretot, és crucial mantenir un peu al carrer i interpel·lar directament el ciutadà per construir el nostre relat de futur. Perquè el neofeixisme no es frena a les urnes, sinó que se’l frena desmantellant les condicions que el farien aparèixer.