Arxiu del Bloc

L’apropiació de l’espai públic: el groc

[Article inicialment publicat a la revista local Capgròs]

Fa uns dissabtes la Riera i el Parc Central van llevar-se vestits amb llaços grocs. Una mostra de solidaritat, pel que sembla, que, però, no tothom compartia: altres persones van treure els llaços, la qual cosa va ser fortament criticada, sobretot quan l’Ajuntament va enviar treballadors a fer, ni més ni menys, que la seva feina.

Ras i curt: si hi ha algú que posa els llaços, bé hi pot haver també algú que els tregui. Si no s’accepta això, com sembla que de forma alarmant l’Ajuntament d’Arenys de Munt no entén ni accepta, s’acaba reconeixent l’espai públic com a espai privat d’aquells que posen llaços grocs i, per associació, de les seves idees. Vet aquí l’apropiació i la tergiversació del concepte de llibertat. Això entra de ple en la lògica de la polarització de bàndols tancats en si mateixos que pretenen apropiar-se de significats absoluts com «democràcia» o «poble». Potser ja va sent hora que obrim els ulls i ens adonem que així no anem enlloc.

Dit d’una altra manera, en aquesta dinàmica no hi ha reciprocitat ni deliberació, i, doncs, no s’estableix diàleg democràtic entre les idees. Ben al contrari, l’espai públic es converteix en camp de batalla. I, com que l’espai públic és per a tothom, la gent se sentirà partícip o exclosa d’aquell espai en funció de si troba bons o dolents els símbols denotats que s’hi aboquen. I, com que la gent vol fer ús lliure d’aquell espai públic (millor dit, no vol que l’«altre» se’l faci seu), llavors no és difícil de veure el risc subjacent: que el camp de batalla es pot traslladar a qui fa ús d’aquells espais públics.

En definitiva, entre uns que només veuen espanyols arreu, i altres que creuen tenir la raó i que actuen com la «secta del groc», el conflicte està servit, alimentat per irresponsables d’un i altre bàndol i galvanitzat per ciutadans seguidors, segurament de bona fe, d’una o altra bandera. El problema, doncs, és que aquest conflicte que era polític passa ara a esdevenir conflicte civil, i això és certament perillós.

Anuncis

El català i el castellà a l’escola

[Article inicialment publicat a la revista local Capgròs]

Recentment PP i C’s han plantejat que cal introduir el castellà com a llengua d’escolarització vehicular, sovint amb l’argument que el català discrimina i que el trilingüisme és progrés. És una idea recorrent, però que ara és més fàcil de treure a col·lació com a resposta dins d’una lògica reactiva a la fantasia independentista, que, de fet, l’únic que ha provocat fins a dia d’avui és el contrari del que es pretenia, i que ha despertat l’identitarisme en una banda i altra.

El cert és que la immersió en català no ha frenat en cap cas el bilingüisme real existent a la nostra societat plural, sinó que ben al contrari ha aportat una base d’integració comuna i ha assegurat la supervivència del català. El 19,4% dels joves catalans fa servir només el català, i un 16% el castellà. Després, són més els qui usen més el castellà que el català, i un 16% diu fer servir les dues llengües per igual. Ara bé, entre els nouvinguts, l’ús del castellà (21%) és notablement superior al del català (5%), diferència més marcada encara a Barcelona. Què passaria si traguéssim el català de les escoles?

El curiós és que per al PP i C’s no sembla ser una qüestió educativa, sinó política, d’aquí que també s’hagi dit que la llengua autonòmica no ha de ser requisit per accedir a la funció pública. Però aquí veiem un error de concepció: el simplisme de fer l’equivalència entre una sola llengua i l’Estat, cosa que la fa superior a la resta. El cert és que vivim en una societat plurilingüe i que la gent no parla una llengua en funció de les fronteres dibuixades en un mapa. Aquests partits mostren una mentalitat reaccionària centralista i contrària a l’esperit de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.

Crec que es pot sospitar, en definitiva, que hi ha una intenció diferent a l’explicitada. Com es pot entendre, sinó, que a València aquests dos partits estiguin en contra del trilingüisme, quan aquí el defensen i a les Balears es va voler implantar? En realitat, és una postura ben coherent amb la seva ideologia: el trilingüisme a València suposa més presència del català a les escoles. A les Balears i a Catalunya, menys.

Religió i terrorisme (vídeobloc)