Arxiu del Bloc

Trobada una bomba de la II Guerra Mundial

Últimament he parlat molt de política, del neoliberalisme, i he reflexionat sobre algunes qüestions socials. Sens dubte en continuaré escrivint, però avui prefereixo canviar de tema, cosa que feia temps que no feia potser perquè el ritme de publicació fa que els articles siguin semblants, tot i que intento que cada un aporti alguna cosa nova. En tot cas, avui toca una mica d’història, que explicaré a partir d’aquest fet: fa uns mesos ens va arribar la notícia de la trobada d’una antiga bomba aèria de la II Guerra Mundial al riu Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Coblença. De tant en tant ja passen aquestes coses, són les conseqüències i els elements perpetus d’una guerra: el material destructiu aguanta molt de temps. De fet, cada any es troben unes 600 tones d’antiga munició tant de la II Guerra Mundial com també de la primera. A més, de les bombes llençades durant el segon conflicte mundial, una de cada vuit no va arribar a explotar.
S’han localitzat, de fet, una gran bomba que pesa ben bé dos mil quilos i fa 6 metres de longitud i va ser llençada pels avions britànics, i una altra bomba a prop més petita, de 125 kg. d’origen nord-americà. Ambdues van ser desactivades el passat dia 4 de desembre. D’altra banda, segons he pogut entendre dels diaris locals, hi havia encara una tercera bomba. Doncs bé, amb aquesta excusa de la localització de les bombes, us faré un breu relat historicomilitar dels bombardejos aliats amb l’exemple de Coblença en els últims moments de la guerra.

La ciutat de Coblença es troba a l’actual Land de Renània-Palatinat i té poc més de 100.000 habitants. És a la riba del Rin, amb la confluència del seu afluent Mosel·la, riu que ha servit de sempre com a mitjà de transport i via de comunicació en aquella part d’Alemanya tant industrialitzada. No forma part, però de l’àrea industrial i minera entorn dels rius Rin i Ruhr, on també s’ha constituït realment una àrea administrativa que justament s’anomena el Ruhr. Coblença es troba a 80 km. al sud de Colònia i 120 al sud d’Essen, una de les ciutats principals del Ruhr. Tota aquesta àrea, per l’interès militar general que despertava, va ser objecte dels atacs aeris dels aliats, així com les ciutats grans de l’oest d’Alemanya, entre 1943 i 1945. Sens dubte el Ruhr havia estat el centre de producció principal dels nazis, el motor de la indústria de guerra, almenys dins d’Alemanya, ja que fora, per altres parts de l'”imperi”, també hi havia grans centres productius, com a diversos llocs de Polònia.

Des de 1943 les incursions aèries aliades sobre l’Alemanya més occidental eren ja una estratègia utilitzada per fer minvar el poder militar alemany, però va ser a partir del desembarcament de Normandia (Dia D: 6 de juny de 1944), operació que suposà el punt d’inflexió final en favor dels aliats, quan les campanyes de bombardejos aeris van ser notablement més intenses i es van efectuar incursions més profundes dins del territori alemany, incursions que, evidentment, cada cop penetraven més en la mesura que les forces de terra ocupaven territoris. Cal dir que les primeres ofensives aliades aèries no eren especialment efectives.
L’hivern de 1944 Hitler va posar en marxa la seva darrera ofensiva amb intenció d’invertir la situació: la campanya de les Ardenes. Malgrat l’aparent victòria inicial, els alemanys no van poder frenar el contraatac aliat, que va empènyer la línia de front i s’endinsava ràpidament per Alemanya. De fet, el març del 45 els aliats van travessar la línia de fortificacions alemanyes i ja el 21 de març el front i els combats se situaven a la lína del Rin, en ciutats com Düsseldorf, Colònia, Mainz o la mateixa Coblença (on s’havia de dirigir el general Patton, l’heroi nord-americà de les Ardenes).
Els combats van ser intensos, ja que la defensa alemanya s’havia d’encarregar d’evitar que travessin el riu. L’únic pont que quedava dempeus era al poble de Remagen, a 30 km. al nord de Coblença, però va caure el dia 17, deu dies després que els aliats l’ocupessin i poguessin establir un cap de pont. També va ser el dia 7 quan arribaren a Coblença, que van aconseguir prendre el 19 de març. Per aquelles dates, la defensa alemanya s’estava enfonsant, per la qual cosa era més fàcil establir pontons i travessar el riu. De fet, fou Patton qui el dia 22 ja el travessà per Oppenheim (a 70 km. al sud de Coblença), i ho féu amb actitud de superioritat sobre els britànics. A partir de llavors, la penetració endins del territori alemany no tenia fre, per exemple el 18 d’abril algunes divisions ja van arribar a l’Elba.

Alemanya ja estava perduda, estava claríssim. No volia rendir-se, és cert, però hauria estat ocupada sense dificultat. Els bombardejos, entrat l’any 1945, no tenien exactament objectius militars ni tampoc no eren essencials per a l’avanç de les tropes aliades, ja que s’efectuaven a la rereguarda: ja em direu què tenia de rellevant en termes militars la ciutat de Dresden, el centre històric de la qual va quedar totalment arrassat. La catedral principal, per exemple, fa només uns anys que es va inaugurar després d’una restauració total. De fet, des de Normandia els aliats volien deixar Alemanya arrassada com si fos un certificat de la victòria que aconseguirien.
És per això que hi ha la discussió entre alguns membres de l’exèrcit i les persones que encara mantenen una certa ètica, si realment era necessari estendre cada dia una estora d’avions sobre el cel alemany que provoquessin una pluja de bombes sobre les ciutats. Segurament es volien venjar i van voler fer el màxim de dany que van poder, sabent que als nazis no els quedaven quadrilles de caces, que els canons antiaeris a vegades eren inútils per a la defensa contra grans bombarders, i sent conscients que a les ciutats objectiu (almenys en algunes) no hi havia destacaments importants de soldats.

Si ens centrem de nou en Coblença, veurem la bomba gran trobada concretament es tracta d’un explosiu de 2.000 kg. de pes, una de les bombes més potents, de fet una bomba d’alta destrucció especialment dissenyada per crear la màxima destrucció material possible (el tipus d’explosiu que anglès anomenen blockbuster) que pot arribar a afectar un radi de 3 quilòmetres o més (no en va gairebé la meitat dels habitants de la ciutat van ser evacuats aquest desembre). La mateixa tàctica que havien fet servir els alemanys amb les bombes incendiàries sobre Londres o els nord-americans sobre el Japó. Els avions encarregats de fer-ho van ser els Lancaster, el bombarder britànic més “popular” de la guerra.
Concretament, entre el 1943 i el 1945 es van llençar unes 250 bombes d’aquest tipus sobre aquesta ciutat, a banda de les bombes explosives i de les incendiàries. L’últim gran bombardeig sobre Coblença va ser la nit del 6 de novembre de 1944, quan es diu que es va destruir més de la meitat de la zona edificada de la ciutat.
Al final de la guerra, el 87% de l’àrea de Coblença estava destruïda i la ciutat va perdre el 80% dels habitants, fos per mort o per emigració, de manera que la xifra se situà a gairebé 20.000 habitants, però en els anys següents augmentà de seguida.

 

Per acabar, per si us interessa dono algunes dades entorn dels bombardejos dels aliats:
· 600.000 morts entre Alemanya (en les fronteres del 1937), Àustria i Txèquia.
· 80.000 nens morts (d’aquests 600.000).
· 1.400.000 missions de bombarders aliats sobre Europa.
· 2,8 milions de tones de bombes llençades (1,4 d’aquestes sobre el III Reich).
· La RAF va llençar 1,5 milions d’aquests tones, que són en termes absoluts 7.431.000 bombes.
· D’aquestes bombes, es calcula que només el 3,3% va causar algun dany efectiu.
· 161 ciutats grans bombardejades i 850 de mitjanes (dins del territori del III Reich).
· En el període de mitjan novembre de 1943 i març de 1944, es van utilitzar més de 9.000 bombarders de la RAF sobre Berlín, una quanitat enorme.
· El 1945 Gran Bretanya tenia mobilitzats 1,7 milions de treballadors per fabricar bombarders.

Anuncis

El Partit Pirata a Berlín

Recentment, el dia 18 de setembre, van tenir lloc les eleccions legislatives regionals a la ciutat estat alemanya de Berlín. Des de fa uns mesos que s’estan celebrant eleccions als diversos Länder (els estats federats) de la república, que en la majoria tenen lloc cada cinc anys. Doncs bé, interessat en la qüestió, faré un petit comentari, gens expert, d’aquestes eleccions com a exemple de la situació general d’Alemanya, on, com us deu sonar perquè no paren de repetir-ho a les notícies oficials, el partit governamental federal, la CDU de la cancellera Merkel, pateix força revessos.

Per posar-vos al dia, primer us informaré de la situació prèvia i després faré el breu comentari:
Al parlament d’aquesta ciutat estat hi havia representació parlamentària (que s’aconsegueix en superar el llindar electoral del 5%) de cinc partits. Per ordre de representació i repartiment d’escons eren: SPD (el partit socialdemòcrata: 30,8% i 53 escons), CDU (els democristians: 21,3% i 37 escons), Die Linke (socialistes: 13,4% i 23 esoncs), Grüne (ecologistes: 13,1% i 23 escons), FDP (liberals: 7,6% i 13 escons).
D’altra banda, la participació ha estat una mica superior a la dels darrers comicis i se situa entorn del 60,2% i ben bé un milió i mig de votants. No he trobat un gràfic per poder penjar-lo aquí, però podeu consultar els resultats oficials complets i les comparatives clicant aquí.
En les dues darreres legislatures ha governat la ciutat l’alcalde socialdemòcrata Klaus Wowereit gràcies al suport dels socialistes amb diversos partits, que el 2007 es van unir per formar Die Linke (per cert que en alemany vol dir ‘l’esquerra’, de caire comunista).

Per qüestions del sistema representatiu alemany, que és realment força complex perquè barreja el vot directe i el vot indirecte, el nombre d’escons del parlament pot ampliar-se lleugerament amb el que s’anomena Überhangmandate (‘mandats sobrants’), de manera que actualment el parlament de Berlín ha quedat configurat amb 152 escons, mentre que durant la legislatura anterior en tenia 149. El repartiment d’aquests 152 escons i el percentatge de vot aconseguit per cada partit canvia el panorama polític anterior. Vegem-ho amb aquests gràfics i amb un petit comentari:

Resultats electorals

Repartiment d'escons. Atenció: cal sumar-hi els Überhangmandate: SPD +1, Die Linke +1, Grüne +1

El que més destaca del resultat electoral és el fet que el Partit Pirata alemany ha entrat al parlament regional amb ni més ni menys que el 9% dels vots (130.000 paperetes) que li suposen 15 escons. Però, a més, el partit liberal FDP, que és el tercer en representació federal i soci de govern de la CDU, s’ha desplomat totalment i ha desaparegut del parlament, com ja ha passat també en altres Länder. El mal resultat del partit liberal és sens dubte un mal auguri i un factor negatiu per al govern federal. Per contra, la CDU, que, com he dit més amunt, ha patit alguns revessos electorals en altres estats, en el cas de la capital alemanya ha augmentat lleugerament la seva representació. El que els democristians han guanyat (+2,1%) ho han perdut els socialdemòcrates (-2,5%), però pel que fa a la repartició d’escons és diferent, ja que els primers en guanyen 2 però els darrers en perden 5. Així i tot, el Partit Socialdemòcrata Alemany ha tornat a guanyar les eleccions, però probablement no repetirà govern amb els seus antics socis de Die Linke, ja que no suma majoria absoluta i no sembla que vulgui governar en minoria. Això és tant perquè la SPD ha perdut representació com la mateia Die Linke (-1,7% i -3 escons), formació que, per afinitat ideològica, treu més vots a l’antic Berlín est, fins i tot és majoritari en alguns districtes.
L’SPD aquests dies està entaulant negociacions amb els Verds, partit que domina en el centre de la capital i que ha augmentat la seva representació amb un 4,5% i se situa a només 9 escons de la CDU. Aquest darrer partit és sens dubte el que està més allunyat de poder formar una coalició de govern, llevat que l’SPD hi volgués pactar, com ja va fer als anys noranta quan ambdós partits eren clarament majoritaris, però ara no és probable malgrat que, com mana la bona pràctica política, l’SPD i la CDU també han mantingut converses.

Recuperant el fil sobre la irrupció del Partit Pirata, aquest partit, que era el primer cop que es presentava i ja està pensant, a més, en el comicis federals del 2013, ha aconseguit un resultat espectacular entre altres motius gràcies al vot juvenil (que ha “saquejat” en part a Die Linke), així com gràcies a l’atractiu que desperta per ser nou i alternatiu, ja que no entra tan ferotgement en el joc de les discussions polítiques, sinó que basa el seu ideari en la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans i, sobretot, en defensar les noves tecnologies i tot el que implica per a la política, com ara la transparència, la lliure informació i plena llibertat d’expressió. És el mateix que fa el Partit Pirata de Catalunya, ja que tots els partits pirates formen part d’un moviment internacional. A Espanya, els pirates també han anunciat la intenció de presentar-se a les properes generals del 20-N.  Són arguments, cal dir, que avui dia utilitza tot partit alternatiu i petit, sota el vernís de canvi de sistema. Malgrat que el fons del discurs pugui ser encertat, no sé jo si estructurar un partit com el que proposen els pirates és un discurs ideològic ampli i vàlid com per representar un model de gestió de la societat. En certa manera és el mateix que feia Ciutadans a casa nostra quan va néixer, però ara ha caigut en els mateixos vicis que la resta.

Per acabar aquesta brevíssima anàlisi, només voldria notar -al meu entendre- que em sembla clar que els partits clàssics estranyament pactaran amb els pirates, ja que aquest és un partit alternatiu amb qui no interessa tractar. Tanmateix, val a dir que Die Linke es va formar també com a nova proposta de l’esquerra, més alternativa i més autèntica i sí que va entrar al consitori.
En el cas de Berlín sembla que la preeminència dels dos grans partits SPD i CDU no és tan agosarada com en el cas federal, però tot i així, per tal que no ens confonguéssim, cal tenir present que el bipartidisme d’Alemanya no és tan preponderant com a Espanya.

P.S.: en futurs posts, de cara a les eleccions del 20-N, esciuré sobre partits alternatius, per exposar-los i comentar què representen.