El català i la “llengua comuna”

Reflexió crítica a partir d’aquest comentari de Twitter d’Óscar Guardingo:

En Catalunya, excepto Clara Ponsatí, Albert Batet y Marta Rovira, todo el mundo domina perfectamente el castellano.

— Óscar Guardingo (@oguardingo) November 6, 2020

El comentari em dóna peu a analitzar certes actituds d’imperialisme lingüístic, millor dit efectes que acabem interioritzant, i alhora fer una crítica a un discurs de l’esquerra que sembla que per defecte vegi com a dolent i nacionalista un posicionament a favor de la llengua catalana, una negativitat que, al meu entendre, facilita que es colin els arguments del segregacionisme lingüístic. Òbviament, el problema rau en tot l’entrellat que el processime ha creat. Llavors, la tendència identitarista i essencialista que pel processisme fa furor, s’acaba traslladant a la llengua; i, llavors, quan critiquem el processisme, indirectament també critiquem la llengua, o bé identifiquem en la llengua el projecte polític i els valors xenòfobs que trobem en els “indepes” eixelebrats; però amb això no fem sinó caure a la trampa que el processisme ha parat havent creat aquesta identitat entre llengua i tota la puresa que els “indepes” eixelebrats pressuposen.