Llibertat individual, vaga i Amazon

Avui faig una crítica al concepte de la “llibertat” liberal en tant que mera llibertat d’elecció, i en veurem la seva inconsistència, a partir de la meva experiència com a treballador a Amazon.

Resposta a la crítica liberal

Avui publico una sèrie de tres vídeos conseqüents en què abordo certs tòpics liberals i intento refutar-los. Són pensaments econòmics típics, com ara el discurs de l’eficiència, però també creences sobre la naturalesa humana que presenten una visió molt absolutista i en certa forma negativa, com ara que l’home es deixa portar per les passions i no pot prendre decisions, sinó que calen “els millors” (l’aristocràcia, en seria la conseqüència). Ara bé, no és una crítica qualsevol o general, sinó que és a propòsit d’una petita discussió que vaig tenir per Twitter amb un altre usuari, per tant hi està cicumscrita i convé saber el text al qual els vídeos fan referència. Aquí sota en trobeu la conversa:

Y yo diría más todavía: tecnología avanzada, conocimiento científico y riqueza de sobras… pero ceguera, desigualdad y miseria. ¿Por qué no ponemos los recursos sociales al servicio de todos y los gestionamos colectivamente? Ya va siendo #horadelsocialismo. ¿No crees/creéis?

— Hèctor Xaubet (@ectorix) April 10, 2020

En tot cas, el que ressalto i emfatiso i em sembla especialment important són els principis rectors que han de guiar una bona organització social, tenint en compte la naturalesa social humana (naturalesa social!). I és en aquest sentit que la meva crítica té un vessant ètic que evidentment es trasllada a la política.

Els vídeos evidentment no esgoten la crítica a tòpics liberals, ni la recontextualització o resignificació que es pugui donar d’algunes creences. De fet, en publicar els vídeos l’altre usuari va respondre. Això obre la porta, en realitat, a seguir discutint el tema, cosa que segurament faré amb altres vídeos i d’aquesta forma elaboraré una mena de col·lecció centrada a desmuntar principis liberals. La cosa, com s’entén d’aquests vídeos i altres que he fet i els propers que faré, és que hi ha un principi fonamental, un criteri que cal tenir en compte a l’hora d’observar la societat i participar-hi (construir institucions, establir relacions i guiar la conducta individual), que és el de justícia. I en aquest sentit existeix una contraposició en l’evolució social i la manera de pensar la societat entre dues tendències que d’alguna forma aborden o alteren la justícia: una tendència liberalitzadora (aparellada amb la privatització i patrimonialització, com ja he esmentat en alguns vídeos) i una altra de socialitzadora (aparellada amb el principi de gestió -o organització- col·lectiva dels assumptes col·lectius).

Coronavirus, bé comú i salvapàtries (1)

Reflexió sobre les implicacions sociopolítiques del fet que una gran empresa com la d’Amancio Ortega faci una donació per afrontar el coronavirus.