Arxiu del Bloc

Parlar castellà (3): la llibertat individual

Darrerament, m’he trobat amb diverses persones que em deien que els parlés en castellà, i elles eren castellanoparlants, però dient-ho d’aquella manera com si fos més important parlar castellà que català, fins i tot amb un m’hi vaig discutir. En casos així, normalment ho justifiquen a partir de 3 arguments: o bé dient que si els parles en català ets un mal educat, o bé dient que estem a Espanya i el castellà és la llengua important, o bé dient que tothom té la llibertat de parlar el que vulgui, ara, ells no entenen el català i llavors has de canviar tu la llengua.
Desmuntaré aquests tres arguments en tres entregues, veurem què impliquen. En aquest tercer vídeo, què implica parlar de llibertat individual si, de les dues llengües que es parlen a Catalunya, en realitat només en parles una??

Anuncis

Prostitució voluntària?

 

Reflexió sobre la prostitució per voluntat pròpia: realment ho és? I les condicions socials? S’ha de legalitzar?
Aquesta reflexió està inspirada pel capítol de “La gent normal” de TV3 sobre “Prostitució per voluntat pròpia”. Es pot trobar aquí.
Per llegir un article meu sobre la prostitució, aneu aquí.

Dones, putes i prostíbuls

[Article inicialment publicat a la revista local Capgròs]
[Per saber sobre els macroprostíbuls de Mataró, llegiu això]

Aquest maig ha sortit la sentència que confirma que la construcció de dos macroprostíbuls a Mataró és lícita. L’estira-i-arronsa que hi ha hagut durant tants anys entre l’Ajuntament i el promotor dels bordells mostra la complexitat de la qüestió de la prostitució i que no s’ha arribat encara a cap solució en el Regne d’Espanya. Mostra, alhora, la hipocresia de la societat: ningú no vol un macroprostíbul al costat de casa; sembla paradoxal, perquè si es pretenen construir és precisament perquè n’hi ha demanda, perquè molts clients -millor dit, molts homes- hi anirien.

Hi ha qui veu clarament que per evitar situacions així justament el que cal fer és legalitzar la prostitució, i així es tractaria com un negoci com qualsevol altre sense complicacions, i fins i tot s’argumenta des de posicions aparentment progressistes i comprensives envers la situació de la dona sota el principi de la llibertat sexual. Però no ens confonguem: llibertat sexual, com el nom indica, es refereix al sexe estrictament, és a dir, viure lliurement el plaer i el desig. Ara bé, la prostitució no es refereix a això, sinó que més aviat és una manera de guanyar-se la vida. Té més a veure, doncs, amb un contracte econòmic i, com tot contracte econòmic, és desigual. Així, el reglamentarisme, per tant, no és sinó, en realitat, liberalitzar el mercat de la carn, la qual cosa sempre beneficia a qui en fa ús, per tant principalment homes.

Cal apreciar, per això, la relació de gènere existent, quelcom que ni el reglamentarisme ni tampoc un moralisme prohibicionista contemplen correctament. El problema no és ni que la prostitució no és legal, ni que les putes són, justament, unes putes. El problema és que un home compra una dona i, en pagar, se situa en una posició de dominació; això és inacceptable. Així, la legalització no és una mesura d’emancipació femenina sinó, ben al contrari, com diversos estudis sociològics han demostrat, implica augment de la indústria sexual i de les màfies. La seva legalització l’únic que portaria és a una explotació sexual de les dones amb el permís del poder públic: el fet que la dona faci alguna fel·lació a un home sedent de sexe enriqueix un tercer, aquell qui posseeix la dona com a objecte seu per a intercanvi i benefici propis.

En definitiva, la indústria del sexe és aberrant i repercuteix negativament sobre la dona: la prostitució és una forma de violència contra les dones, una forma en què el cos femení és objectificat en favor del benefici privat. Això vol dir que cal perseguir tant les màfies que les exploten, com els homes que compren els seus serveis sexuals, i alhora dur a terme extenses polítiques d’igualtat per abolir aquesta xacra.