Al final, eleccions abans

Segons sembla, el dia 20 de novembre tindrem eleccions generals. Ai, un anunci del president del govern que marca un altre cop la divergència d’arguments que en els últims moments ha tingut Zapatero: sempre ha afirmat que no avançaria les eleccions, però ara es veu que sí. Sort que no haurem de patir més els seus canvis d’opinió, tot i que, de fet, personalment trobava bé que volgués esgotar la legislatura (que duraria quatre mesos més del que ha de durar ara), era una decisió política encertada i ferma. Si ha canviat d’opinió deu ser pel que els mitjans de comunicació han batejat com “efecte Rubalcaba“, per una banda, i per pressió de l’estabilitat financera, la qual cosa indica que, de nou, l’efecte de l’economia s’immisceix massa en el desenvolupament polític. És per això que trobava bé que acabés la legislatura, junt amb el desig d’aguantar el PP el més tard millor. Els analistes del PSOE diun, però (i haver escuçat tres punts amb Rajoy sembla confirmar aquesta tendència), que el presidenciable del PSOE encara pot tenir alguna oportunitat. Està clar que Rubalcaba és un home mooolt preparat i capaç i fa més pinta de ser president de govern que no en Rajoy, però és evident igualment que el seu discurs, espontàniament quasi comunista, desencaixa totalment amb el que fins ara ha fet el PSOE. Penso, com sempre, que no s’ha de votar cap d’aquests dos grans partits.
Sens dubte sembla que el PP hagi de guanyar, i estic convençut que CiU li donaria suport perquè li convé i en sortirà beneficiada a Catalunya (no beneficiada amb vots, potser la seva política de retallades agosarades i de pactes amb la força anticatalanes li passarà factura). Però el gran problema que té el PP, i ara es posarà a prova, és que ha de començar a dir el rumb que ha de seguir el país, quina imatge vol donar de l’estat, més enllà de criticar el PSOE i dir coses populistes que no es poden argumentar o bé que aquest partit mai no posarà a la pràctica. Com que, ja dic, ara és quan realment s’ha de demostrar si el PP val, encara tinc l’esperança que no li surti bé i no arribi a assolir la presidència.

És cert que el clima polític cada cop era més intens en favor de l’avançament electoral, ja sabeu, la insistència del PP, la postura de CiU, les afirmacions d’algunes personatges d’institucions financeres i econòmiques, per això és cert que, en aquest sentit, certa responsabilitat té el president a respondre a les demandes. Tanmateix, penso que aquest clima d’avançament electoral no es vivia tant al carrer, sinó que el que es notava era descontentament, enuig per la crisi i pèrdua de credibilitat de ZP. I, a més, com he dit més amunt, aquestes pressions per avançar les eleccions venien donades més per interessos econòmcs, per la influència de l’economia en la societat, que no pas per voluntat política com a conjunt de doctrines de govern independents, i és per això que puc dir que la decisió del president Zapatero m’ha decebut.