Així serà la campanya d’Artur Mas

Passada la manifestació de l’11s, encara sota els efectes d’un terratrèmol de grau 8 en l’escala de Richter política, i sabent que falta per digerir i clarificar totes les conseqüències, hi ha algunes coses, però, que estan més clares que d’altres. Així que, aquí van uns apunts sobre com podria ser la campanya electoral de Mas i CiU al Parlament de Catalunya, sobretot si es produeix un avançament electoral.

1. Mas, el superpresident amb superpoders.

Aquesta no serà una campanya de CiU. Serà la campanya de Mas. La marca CiU resisteix, sí, però també s’erosiona en la mesura que se l’associa a les retallades, al cas ITV i Palau, al dia a dia, i a un Govern que té la majoria de consellers i conselleres movent-se entre la irrellevància i la incompetència, quan no directament cremats (s’apropa una remodelació de Govern?). La campanya serà hiperpersonalista, presidencialista, encara més que al 2010, que ja és dir. I no només això, es projectarà un superMas: lideratge visionari, solidesa fora de sèrie, no farà entrevistes sinó que ens comunicarà que ha tingut una revelació, no tindrà un programa electoral sinó un full de ruta, i no tindrà candidats, sinó un exèrcit (metafòric). Tot molt contingut, perquè de la èpica al ridícul a vegades hi ha poca distància.

2. Eleccions plebiscitàries, o vota estat propi i de regal unes retallades.

Les properes eleccions es plantejaran com un plebiscit. Ho diuen diversos analistes, però és que ja ho va dir fa dies el secretari d’organització de CDC. El plantejament convergent serà situar les eleccions com un aval o no a la proposta Mas, sigui quina sigui. O tot, o res. O ruta cap a l’estat propi segons Mas consideri més oportú o el caos i la tristor. Avui en dia es diferencia poc entre plebiscit i referèndum, però el matís està en què el plebiscit es planteja més en termes d’adhesió incondicional a qui el proposa. O sigui, no es tracta d’escollir entre dues opcions, sinó de sumar-se alegrement a un líder. Quan passa això a Veneçuela li diem populisme, si ho proposa CDC li diem sentit d’estat (ironia). Això té un preu, és clar, i és que l’aval al full de ruta nacional ho serà també a l’obra de govern feta, les retallades. Un 2×1, vaja: vota estat propi i emportat de regal un bonic lot de retallades presents i futures. Recordeu el No pensis en un elefant, de Lakoff? Doncs ara tindrem No pensis en les retallades, de Mas.

3. Retallades? Quines retallades?

Parlant de retallades, el punt manifestament feble de Mas. La campanya de CiU es mourà en 3 idees: ¨la culpa és del tripartit i de Madrid¨, ¨hem fet retallades perquè no hi ha alternativa” i ¨amb estat propi no hi hauria retallades¨. Però si pot, el President no es rebaixarà a parlar d’una cosa tan desagradable com acomiadar mestres i metges, apujar ràtios d’aules, desnonaments o l’euro per recepta. Les retallades són el passat, això no va amb ell, que està definint el futur, una transició nacional, cosa que és il·lusionant i històrica. Apunteu-vos aquesta frase ¨jo no vull retallar més, no dormo per les nits, per això convoco eleccions i un procés cap a l’estat propi¨. Es traca de vendre un somni (estat propi), no de justificar un malson (retallades).

4. Entre l’èpica i el funambulisme

El llenguatge de Mas, el relat, l’storytelleing, els discursos, seran la peça determinant de tota la campanya. Per què, tinguem-ho clar, Mas donarà arguments i dades més o menys fiables, acceptarà que un debat racional és necessari, però tot al servei d’un discurs d’emocions i de sentiments: anhels, esperança, il·lusió, no hem de tenir por…les lleis no estan per sobre del poble i la democràcia (toma ya!), etc. Serà una campanya de percepcions, actituds, metàfores, analogies i tot tipus de recursos del llenguatge que seran estudiats a les facultats de comunicació (i màrqueting). Aquest discurs bascularà entre la èpica (res és fàcil, però tot és possible) i el funambulisme (estat propi, no exactament independència, potser no és una república o potser sí, castellà llengua d’ús comú sense concretar…)

5. Deixeu que els independentistes vinguin a mi (vot útil)

El mapa electoral català està en moviment, digerint els efectes de la manifestació. Els partits s’hauran de ressituar, revisar estratègies i missatges. Molt. Tradicionalment, totes les campanyes electorals convergents fan una crida dirigida a tots els catalanistes (de dretes i d’esquerres) a fer un vot útil cap a CiU (partit no sucursalista, pal de paller, casa gran del catalanisme). Les properes eleccions poden ser un pas més, dirigint-se explícitament a l’electorat independentista, en termes ciutadans (manifestants de l’11s) o partidistes (ERC, SI, …). Per què, si CiU vol un estat propi i el President ho pot fer possible, perquè no votar-lo? Perquè, la independència no és d’esquerres ni de dretes, oi?

Sí amics i amigues, en política hi ha dos tipus de partits: els que ja tenen feta la campanya abans de començar i els que no. Finalment fent ja política ficció secció comunicació política, podem estar bastant segurs que la campanya de Mas serà positiva, constructiva, amb un lema que pot anar per Junts per l’estat propi, Guanyem el futur o (aquest és el meu preferit) Ara és l’hora. Si finalment els amics de CiU utilitzen algun d’aquest conceptes demanaria algun tipus de reconeixement, no sé, una ambaixada?

 

Article original del bloc de Marc Rius Democràcia/ Comunicació/